• 01/05/2008

València, capital
de la solidaritat internacional

Quines diferències hi ha entre el moviment de voluntariat corporatiu americà i europeu? Als Estats Units hi ha una cultura més forta que a Europa. Allí ser voluntari és habitual. La figura del voluntariat està més arrelada i això fa que les empreses l´interioritzen des de fa més temps. A Europa la cultura és més d´organització social, l´arrel és distinta.

Hui és fàcil penjar-se l´etiqueta d´empresa compromesa. És possible mesurar aquest compromís? Hi ha estàndards mundials de Responsabilitat Social Empresarial (RSE), com el Pacte Global, el GRI, el pròxim ISO 26.000 que permetrà mesurar la responsabilitat social de les empreses a partir del 2010? En tot cas, es tracta d´estàndards emergents. El que sí que he pogut comprovar personalment a través d´un estudi és que els treballadors voluntaris s´impliquen fins a un 20% més amb l´empresa que els que no ho són.

Vosté afirma en la seua ponència que entén l´RSE com una visió de negoci. Quins són els beneficis que pot aportar a una empresa? Sostenibilitat (estabilitat) i competitivitat. Els mercats requereixen empreses flexibles, adaptables. L´RSE et dóna precisament l´oportunitat de conéixer bé l´entorn o la comunitat on s´ubica l´empresa. Es produeixen menys asimetries d´informació, la qual cosa les converteix en empreses més flexibles.

Últimament, pareix que hi ha un major interés per practicar l´RSE. Quin és el motiu? Fins ara, l´empresa considerava els accionistes i, de vegades, els treballadors. Hui en dia actors com la comunitat, el medi ambient, la societat, els treballadors? exerceixen una pressió major en els negocis.

L´empresa és més receptiva perquè l´RSE és l´eina que li permet entaular diàleg amb aquests actors. Un dels desafiaments consisteix en el fet que aquesta siga practicada per la resta d´empreses i no sols per les multinacionals.

Forum Empresa és el major fòrum sobre empreses i RSE d´Amèrica Llatina, un referent mundial. En quin lloc es troba Espanya? Per a Llatinoamèrica és un referent. Ací (a Espanya) succeeixen coses que després es repliquen, sobretot en temes socials. En voluntariat corporatiu, els principals exemples són programes de filials de companyies espanyoles, com Movistar, Endesa o Santander. Aquestes empreses han creat escola.

Creu necessària la professionalització del voluntariat? És un tema en discussió. Potser els líders sí, però fins a un cert nivell. No convé fer-ho completament. La dinàmica del voluntariat té un auge i un descens, es nodreix contínuament. Cal deixar pas a altres voluntaris.

Quina és l´evolució de l´RSE? Sorgeix de manera espontània, en la primera part del segle XX. Són impulsos filantròpics sense estratègia i l´RSE encara no està present. La segona fase és la del complement estranger, la qual cosa ens arriba per part de les multinacionals a través de les seues filials. El concepte de voluntariat corporatiu comença a ser una realitat, encara que reservat tan sols a les multinacionals.

La tercera fase és la de desenvolupament propi.

L´RSE es propaga i les empreses nacionals, mitjanes i fins i tot algunes pimes comencen a tindre el seu voluntariat. En aquests moments estem començant la fase d´expansió de l´RSE. A Xile, el 45% dels treballadors que fan voluntariat ho fan en format corporatiu.

Mano a Mano sorgeix a iniciativa dels empleats de la companyia. Com es va crear? Mano a Mano naix el 1994 per a donar sentit als espais que queden sense omplir en les maletes del tripulant, en els buits de les bodegues i en els seients desocupats. Per a donar sentit també al buit emocional. Vam començar enviant material escolar, sanitari i jocs. En un principi la gent enviava ajuda puntual, fins que després de dos anys de baixa decidisc unir sinergies. En realitat, el voluntariat corporatiu va creant xarxes dins de xarxes. Així és com va nàixer i va créixer Mano a Mano. És també una forma d´optimitzar recursos de la companyia.

Amb quines ajudes compten? Què va ser el més complicat? Tenim les ajudes econòmiques dels socis, que en són vora 500, subvencions i l´ajuda d´Iberia.

Recorde que vam enviar un avió amb 60.000 kg d´ajuda humanitària i l´important potser no fóra la quantitat. De vegades el problema és que no hi ha avions disponibles. Iberia també ajuda amb bitllets per a xiquets que portem a operar, així com amb la disponibilitat de destinacions i organitza una tómbola benèfica i ens entrega els diners que s´arrepleguen.

El més complicat al principi va ser que t´escoltaren. Enamorar la gent del projecte va ser sens dubte el primer repte. Ara el tema està de moda i podem aprofitar-nos-en. Som 25.200 empleats i pràcticament col·laborem tots. El president de la companyia és president honorífic.

Açò és important, perquè tinc clar que si volem canviar el món, hem de fer-ho a través de les emocions.

Hi ha un perfil de voluntariat? No. Des d´on estigues, has de veure com ajudar i creure-t´ho. Si els empleats s´ho creuen, podem.

La veritat és que es pot actuar des de qualsevol àmbit. La clau està a creure-s´ho. Si vols i tens la possibilitat, llavors creus. D´alguna manera, nosaltres hem reinventat el voluntariat corporatiu.

Quins són els reptes o desafiaments del voluntariat corporatiu? Que no es quede per a engrossir les memòries corporatives, que creem una catarsi d´empleats i empresa. Si tenim la possibilitat de canviar nosaltres, podem tractar de canviar el món.

Es parla molt de la responsabilitat social de les empreses, però el treballador també la té. Quines iniciatives poden prendre els treballadors per a comprometre´s amb l´entorn i ajudar a una causa social? L´important és pensar què pots fer, qüestionart´ho i passar a l´acció. De vegades estem desmotivats. Crec que la falta de temps no és una excusa, cal reaprendre des d´aquesta falta de temps a ajudar. A més, quan ajudes, a qui primer ajudes és a tu. Jo sempre dic que l´altruisme comença per tu mateix.

A través de la seua experiència amb Mano a Mano en diferents racons del món, quins països ha notat que tenen un major interés pel tema? Tots, cada un des de la seua òptica. Si vas amb humilitat, enganxes. Som una de les poques associacions reconegudes a Cuba, potser perquè no anem jutjant. Portem medecines que no els arriben per altres vies.

Quins beneficis reporta l´RSC per a una empresa com Iberia? Molts, entre d´altres, la seua imatge. Iberia ha rebut multitud de premis, com per exemple el premi Empresa y Sociedad. És cert que té al seu torn moltes facilitats per a ser solidària.